Szerkesztő:Diaby/Joan Sala i Ferrer

A Wikipédiából, a szabad enciklopédiából

Joan Sala i Ferrer, conocido también como Serrallonga (Viladrau, Cataluña, España, 23 de abril de 1594 - 8 de enero de 1634), fue un bandolero que actuó en Cataluña (España). Hijo del nyerro Joan Sala y de Joana Ferrer. Nació en la masía La Sala de Viladrau. A los cuatro años, el 18 de enero de 1598, quedó huérfano al morir su madre, y su padre y su hermano Antoni hicieron un casamiento doble con Margarita y Elisabet, hermanas de la masía Riera de Tona, con lo que fueron suegra y nuera la una de la otra. Trabajó en Can Tarrés en Sant Hilari Sacalm, lo que le dio la oportunidad de conocer a Margarita Serrallonga y Tajadas, la heredera de la masía Serrallonga de Querós, a unos 17 km de Sant Hilari. Joan y Margarita se casaron más adelante en la iglesia de Sant Martí de Querós y tuvieron dos hijos, Elisabet y Antoni.

En 1627, perseguido por los soldados de Felipe IV, huyó un año en Francia con la ayuda de muchos catalanes, entre los que sus asaltos a los carruajes reales que recaudaban los impuestos despertaban mucha simpatía.

Robos[szerkesztés]

  • Masía Seguer de Jafre (Bajo Ampurdán). Serrallonga asaltó la masía el 15 de febrero de 1623. Para ello contó con la ayuda de los hermanos Borrullet, uno de los que había sido ermitaño del Santuario de la Fontsanta, vecinos de Jafre, que más tardes fueron ahorcados en Verges.
  • Masía Boada de Salitja.
  • Masía Rebronet de les Planes (intento frustrado).
  • Robo de la posta con dinero del Estado, febrero de 1628.

Bandoleros de la banda de Serrallonga[szerkesztés]

Captura[szerkesztés]

Fue capturado en Can Agustí, en Santa Coloma de Farners. En Puig de la Força se encuentran los restos de un antiguo castillo y una cámara soterrada y oscura, donde dicen que Serrallonga escondía a las víctimas de sus secuestros.

Serrallonga fue ejecutado en la horca el 8 de enero de 1634 en Barcelona.

Leyenda[szerkesztés]

El imaginario popular deformó la figura de Serrallonga y lo llenó de virtudes y compromisos que no había adquirido a lo largo de la vida. Asegura la leyenda que:

  • Robaba a los ricos para repartir entre los pobres.
  • Rescató a su amada de los nyerros.

Bibliografía[szerkesztés]

  • Xavier Roviró, Serrallonga, el bandoler llegendari català. El Farell Edicions, 2002. ISBN 84-95695-09-X
  • Varios autores, Serrallonga, Déu vos guard. Centre d'Estudis del Lluçanès, 2004. ISBN 84-607-9702-3
  • Llorenç Capdevila, Serrallonga, l'últim bandoler. Edicions Proa, 2006. ISBN 84-8437-860-8

Enlaces externos[szerkesztés]

Serrallonga Serrallonga


Avagy katalánul[szerkesztés]

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Serrallonga, (Viladrau, 23 d'abril de 1594 - 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren dos fills: Elisabet i Antoni.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any al Rosselló, que encara formava part de Catalunya, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia.

Robatoris[szerkesztés]

  • Mas Seguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.
  • Mas Boada de Salitja
  • Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
  • Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628

Captura i execució[szerkesztés]

Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners. Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.

En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona.

Bandolers de la banda d'en Serrallonga[szerkesztés]

Llegendari[szerkesztés]

L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:

  • Robava als rics per repartir als pobres.
  • Va rescatar la seva estimada dels nyerros.

La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars, obres teatrals com la de Víctor Balaguer o balls parlats com el Mataró el 1864 i el Reus el 1865.

Llibres[szerkesztés]

  • Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull folklòric sobre el bandoler).
  • Serrallonga, Déu vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versió de Perafita).
  • Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç Capdevila (primera biografia novel·lada del bandoler de les Guilleries)

Audiovisuals[szerkesztés]

  • A l'ombra d'en Serrallonga, de Digitàlia Audiovisuals (documental que explica la història del bandoler, a partir d'uns excursionistes que recorren a peu els paratges més propers a Serrallonga).
  • "Serrallonga, la llegenda del bandoler" (2008), minisèrie televisiva dirigida per Esteve Rovira. Una coproducció de TV3, Oberon, TVE...

Música homenatge[szerkesztés]

El grup de música Esquirols va compondre una peça dedicada al bandoler que és molt coneguda en el món de la cançó en català. Anys més tard va ser adaptada pel grup Mesclat.

Enllaços externs[szerkesztés]


Categoria:Bandolers Categoria:Catalans històrics Categoria:Viladrau

A lap eredeti címe: „https://hu.wikipedia.org/w/index.php?title=Szerkesztő:Diaby/Joan_Sala_i_Ferrer&oldid=7519689”